Cada 7 d’octubre, els mitjans tornen a explicar una història que comença el 2023. És una història incompleta.
La Nakba (1948)
Més de 700.000 palestins van ser expulsats de les seves llars i més de 500 pobles van ser destruïts. Les famílies que avui viuen als camps de refugiats de Gaza, la Cisjordània, el Líban i la Jordània són els seus descendents. Moltes conserven encara les claus de les llars que van perdre.
L’ocupació (1967)
Israel ocupa militarment Gaza, la Cisjordània i la Jerusalem de l’Est. Des d’aleshores, milions de palestins viuen sota un règim militar: sense passaport propi, sense control de les seves fronteres, de l’aigua ni de l’espai aeri. Organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch ho qualifiquen d’apartheid.
El bloqueig de Gaza (2007)
Més de dos milions de persones encerclades en 365 quilòmetres quadrats, sense llibertat de moviment, amb l’electricitat, l’aigua i el menjar controlats des de fora. Durant 16 anys, abans del 2023, Gaza ja era descrita com la més gran presó a l’aire lliure del món.
El que va venir després
El que el món ha vist des d’octubre de 2023 no és el principi de res. És la fase més brutal d’una ocupació que fa dècades. El Tribunal Internacional de Justícia ha ordenat mesures per prevenir un genocidi. I, mentrestant, la població palestina continua resistint, a Gaza, a la Cisjordània i a l’exili.
I nosaltres?
Des d’Espanya podem fer més del que sembla. Informar-nos i explicar la història completa. Sortir al carrer. I triar cada dia a qui donem els nostres diners: el boicot a les empreses que financien l’ocupació és una eina que ja ha donat resultats.
Palestine Drinks va néixer com una alternativa real. El 100 % dels beneficis es destina, a través de la Fundació Safad, a ajuda humanitària directa a Gaza i Cisjordània. Aquest any, amb el suport de milers de persones a Espanya, han arribat a famílies de Gaza aigua potable, menjar i roba d’hivern.
Avui no celebrem res. Recordem, i continuem.
Fins que Palestina sigui lliure.
